REG EN AMETLLER. COM REGAR PER MAXIMITZAR LA PRODUCCIÓ I DISMINUIR LA PODA
Com a la majoria dels cultius, la productivitat dels ametllers depèn d’una sèrie de factors que no es poden modificar com el tipus de sòl, l’exposició i la temperatura. Però també hi ha d’altres punts que, quan són ben treballats i dissenyats, poden augmentar la producció. En aquest sentit, podem destacar entre altres: els nutrients, el marc de plantació, la varietat i aportació d’aigua necessària.
Centrem-nos en un dels factors que sí que podem controlar: EL REG.
Hi ha una metodologia en expansió que pretén equilibrar la producció del fruit amb la sostenibilitat del recurs hídric.
Estem parlant del que es defineix com a Reg Deficitari Controlat (RDC o estrès hídric): reduir la quantitat d’aigua en el reg. Per poder-ho aplicar, cal conèixer les necessitats hídriques reals durant els períodes en què subministrant aquesta quantitat reduïda d’aigua no comprometrà ni la producció, ni la qualitat de la collita.
La reducció de reg es farà mitjançant sistemes de reg localitzat com el degoteig o la microaspersió. La programació d’aquest sistemes es realitza de manera que la reducció de reg es produeixi únicament en aquells períodes menys sensibles, Juny – Juliol, estalviant així un 30% del consum de l’aigua si el reg fos òptim.
Alguns dels avantatges del reg en ametller deficitari a l’ametller s’esmenten a continuació:
- Estalvi energètic i en la quantitat d’aigua total que s’aplica al cultiu durant tot el cicle.
- Millores substancials en algunes propietats morfològiques i organolèptiques dels fruits, incrementant el valor afegit d’aquests.
- Benefici en plantacions amb tendència a l’excés de vigor o en situacions on sigui interessant mantenir un volum de copa adequat (ametller en tanca).
- Com a benefici indirecte de l’aplicació de RDC és la reducció de la incidència de les malalties.
Quan aplicar RDC (estrès hídric) sobre els ametllers
Aplicar estrès hídric moderat
durant el període de maduració i collita es pot provocar un dèficit moderat, ja que llavors té lloc la diferenciació de gemmes per a la campanya posterior. La deshidratació excessiva que pogués fer caure els fruits per dessecació sempre s’ha d’evitar.
Moments en què s’ha d’aplicar l'estrès hídric
quan el fruit està completament format. D’això serà una reducció en creixement vegetatiu. És favorable en plantacions que tinguin un excés de vigor per controlar-ne el desenvolupament, ja que en consequència es reduiran les labors de poda (sense minvar la producció de l’any següent).
S’aplicarà un estrès hídric fins que els nivells d’humitat del sòl descendeixin i això provoqui una parada al creixement vegetatiu. La freqüència i la durada dels regs s’hauria de programar en base de la humitat i al tipus de sòl.
Evitar l'estrès hídric:
durant els períodes de creixement: brotada, floració i creixença del fruit. El possible resultat d’introducció d’estrès seria: dessecació de les gemmes, la reducció en el nombre de flors i nombre de fruits i com a conseqüència una disminució de la producció l’any actual I el següent.
Depenent de les varietats: Durant la postcollita i fins a la caiguda de fulles, on tenen lloc els processos com l’acumulació de reserves (carbohidrats) i el creixement radicular. En el cas de les varietats primerenques, que són recol·lectades en períodes d’evapotranspiració molt elevada (finals d’agost), un dèficit hídric pot afectar molt la producció de l’any següent. En el cas de varietats tardanes (finals de setembre – octubre) on l’arbre demana molta menys quantitat d’aigua (menor temperatura i més humitat ambiental), es pot aplicar un dèficit moderat sense que aquest causi una reducció a la collita posterior.
Resumint, és fonamental donar prou atenció al nostre cultiu i les seves necessitats perquè la rendibilitat i el compromís amb el medi ambient siguin immillorables.
Tot i això, si teniu qualsevol pregunta, sempre està bé contactar amb un professional.
